Crítica pictòrica
LA PINTURA DE PAU FANER
Joan Perucho
Pau Faner és un dels nostres primers novel•listes. És el que té més rauxa barroca i arravatada. Les imatges li surten unes de les altres en un cicle continuat, misteriós, sensual. La sensualitat és la capta del món, de la terra fecunda, que és la mare de tot el creat. L’emblamatització de la vida esdevé per a Pau Faner una inesperada epifania orsiana: l’epifania de l’etern femení. Aquesta epifania apareix lligada a formes estranyes, a signes i a símbols enigmàtics, que sols el vident acostuma a desxifrar. El vident, o l’expert en l’obra de l’autor menorquí, tan rica en viaranys i en veus disperses.
Perquè per a Pau Faner la literatura i la pintura són, en el fons, una mateixa cosa. El món plàstic d’aquesta gran personalitat menorquina és una perllongació (o un equivalent) de la seva obra literària. Aquest és el món que la imaginació deformada de Pau Faner recrea en els seus quadres. Hi ha, naturalment, l’insòlit, perquè en l’insòlit ha trobat, com herència del surrealisme (que fou en el seu moment una forma d’investigació lúcida), la conexió amagada de les coses, les relacions secretes i invisibles de l’univers, el fil amagat de la intel•ligència còsmica.
Demà plourà sang, acrylic canvas, 30X30 cm
“Contre cette hirondelle qui fait lever les jours je change tes yeux gris dans une autre lumière de voir la terre entière”
Altres vegades es regira en constel•lacions immediates, amb veu més pròxima, com la de l’augur de Sarrià, alçat damunt la testa ignorada dels morts.
“I m’aliment de sèver, indigent. Fantasma alçat en la nit inclement, escarceller de la meva mentida”
La vida és múltiple i imprevisible. El vent tempestuós de l’illa s’amaga vers el capvespre dels turons. Hom exalta la immensa xerrameca dels ocells, l’ombra lúgubre de les àguiles o els talaiots.
Pau Faner exalta tot això i ho deixa sedimentar en la seva sang. Es deposita lentament, caient en el record de les anyades mortes, les tardes de cinema suburbial, les lentes avingudes de les ciutats moribundes. Aquesta és la gran nit que espera. Pau Faner ha obert, però, una finestra. És per on hi entrarà inesperadament la claror grisa de la matinada
LA FIGURA DE PAU FANER
Baltasar Porcel
Pau Faner es troba immers en el bell mig del més important que ha produït la cultura menorquina moderna, n’és un dels protagonistes tant per la portentosa fecunditat de la seva obra novel•lística com per la seva qualitat. A la qual s’afegeix el vessant pictòric, que per la seva originalitat el situa entre els mestres de l’art modern a Menorca, i que van del neo impressionista Josep Vives al neoclassicista Matias Quetglas.
Menorca no és només una illa aïllada, en tot cas una esplèndida terra de vacances. És també una generadora espiritual extraordinària, si tenim en compte la seva reduïda demografia. No fou en va que Menorca va formar part, el segle XVIII, de l’Anglaterra de la revolució industrial i de la França del segle de les llums. Una herència fecunda, aliada amb la força certa i esbiaixada que provoca l’etnocentrisme, en aquest cas producte del tancament geogràfic i de l’unidimensionalitat sociològica.
Precisament a la pintura de Pau Faner hi trobem aquesta intensitat obsessiva, aquesta realitat illenca, a través de la conjunció d’un llenguatge realista amb una escenografia surrealista. Inquietant panoràmica que ja s’havia donat en l’abundosa i tan premiada novel•lística de Faner, on al costat de llibres escrits dins el cànon tradicional, hi trobem el desbocament surrealista, com a L’Arcàngel i La vall d’Adam, alhora que hi trobem llibres inscrits dins el realisme màgic, com Un regne per a mi i Fins al cel. Sembla com si escrivint o pintant Pau Faner estigués assegut a una cadira rotatòria i anés donant la volta, captant tots els registres possibles i acabant introduint-se en el seu mateix. A l’art de Faner hi ha un esperit filosòfic i fantasiós, que podria venir de Delvaux però no hi ve, que podria entroncar amb Dalí però no ho fa. Som, tanmateix, en família. Quan tot balla la dansa surreal és quan la filiació queda clara, però tanmateix proveïda d’una esmolada intenció cruel o amarga.
Pau Faner treballa els seus quadres a fons, amb un tractament del color personal i sovint sorprenent. Coneix la normativa i sap que no l’ha de seguir, sinó que ha de copsar la sensorialitat del crit convertit en imatge. I dins un panorama pictòric com el d’ara, amb freqüència més brillant que consistent, una obra com la de Pau Faner, alhora tan feta i tan oberta, ens planteja tants d’interrogants com troballes, ens ofereix un diàleg de sensibilitat d’alt voltatge.
Magic circus, acrylic canvas, 30X30 cm
Fauna, canvas 30X30 cm
PAU FANER, UN BROLLADOR D’IMATGES
Matias Quetglas
Aquí el teniu, amb el seu aire quiet. Fa molts d’anys que som amics i sempre quan el veig em demano d’on li surt a aquest home reconcentrat el riu inacabable d’imatges que fins avui ens ha regalat.
El veig com una estàtua enmig d’un estany, que té un forat petitó –potser al llombrígol, potser al bell mig del front— d’on surt un cabal continu d’aigua, amb un soroll que ve de molt avall. És un brollador i no cal demanar-li quins són els seus postulats estètics ni els seus compromisos morals. Ell seguirà brollant com una font, absolutament irresponsable de la música de l’aigua, irresponsable de la riquesa que ens dóna. En Pau Faner ha pintat tota la seva vida i ho fa igual que escriu: deixant surar imatges sense preocupar-se de la seva coherència, sense cercar justificació, perquè ell sap
–n’estic segur— que per davall dels seus esclats visionaris s’hi troba el batec de la sang, el tic-tac de l’existència. Els qui estimen l’obra literària d’en Faner veuran aquí que ell sempre és el mateix, faci el que faci, i que els seus quadros són com una novel•la d’una sola pàgina, així com els seus escrits són d’una plasticitat extraordinària.
Myths, acrylic canvas, 20X50 cm
PAU FANER
Mario Antolín
Pau Faner és un artista inquiet, sobrat d’agudesa i de talent, que s’enfronta nerviosa i apassionadament amb el llenç i que amb espontaneïtat mesurada ens sorprèn amb intuïcions desconcertants i amb sucoses troballes de color. Pintura en la qual el lúdic i l’oníric esclaten en una riallada de color.
Josep Maria Llompart
Diari AVUI, 8 d’agost de 1976, pàgina 22
La meva opinió personal és que tot allò que hom pot dir del Pau Faner escriptor és aplicable –absolutament aplicable— al Pau Faner artista plàstic
The cuca is dead, canvas 20X60 cm