Crítica literaria
Francesc de Borja Moll, Pròleg a Contes menorquins, Moll, març de 1972
Seria difícil d’atribuir gaire importància a l’element autobiogràfic dins una obra com aquesta, en la qual podem recórrer dotzenes de pàgines on la narració pren ales de fantasia desbordada damunt una acció irreal que arriba a extrems d’ebullició imaginativa. L’asèpsia i la mansueta disciplina que he atribuït als literats menorquins anteriors, són suplantades en aquest llibre per una incisiva irrupció d’elements tràgics, fantasmagòrics i al•lucinants... A cada pàgina trobam imatges belles, observacions agudes i cops estilístics que traeixen la grapa d’un autèntic bon escriptor... Es pot comprovar l’existència, en aquestes narracions, d’una poderosa força imaginativa que salta per damunt totes les normes i navega a vela plena dins la mar de l’absurd. Però quina navegació més bella, per absurda que sigui!
PAU FANER Y SUS “CONTES MENORQUINS”, J. “El correo catalán”, 5 de octubre de 1972
En esta primera colección de escritos literarios que nos llega del joven Faner creemos que se aprecia sin ninguna duda la presencia del aliento imaginativo propio de un inequívoco escritor… La juventud literaria de Pau Faner impide… hablar todavía de un “gran” escritor… (Se constata) la “gran” calidad de muchas historias… (y) es asimismo cierto que en “Contes menorquins” se advierte una evidente contención en muchos de los temas que ha tratado el autor, que se constituyen así en apuntes de una capacidad narrativa muy superior… El libro… ha sido para este lector una muy grata sorpresa.
Maria Aurèlia Capmany, L’Arcàngel, Nova Terra, març de 1974
L’Arcàngel és una novel•la que elabora, amb una sorprenent maduresa d’escriptura, tot un univers gestual d’adolescència. És un llibre... que inquieta i admira... Quan ens acostem al món descrit per Pau Faner tenim la impressió que contemplem tot l’univers pel forat del pany... L’Arcàngel és un llibre bell i apassionant i una particularíssima i inimitable novel•la.
Josep Albertí, DIARIO DE MALLORCA, 12 de Març de 1974
L’alquímia de Pau Faner no pertany a cap dels forns on avui, sobre les nostres illes i en la nostra llengua, es couen els pans de la literatura. El seu laboratori desenvolupa una investigació que, entre els esclats de les retortes per excés de foc en algun moment, és propietària d’un alambí, les destil•lacions del qual tenen per tema la sorpresa insistent.
Josep Albertí, DIARIO DE MALLORCA, 23 de maig de 1976, pàgina 10
Estam davant un autèntic surrealista... Un regne per a mi... (és) una bauxa de gran bellesa. El seu autor, el millor prosista que ha tingut Menorca... A la seva escriptura... hi ha un revòlver que ens apunta. Una fantasia com un revòlver.
Joan Triadú, Els somnis somiats, Diari AVUI, 30 de maig de 1976, pàgina 24
…Jo diria d’Un regne per a mi: heus ací la novel•la com a obra d’art... Diria encara que aquesta novel•la pot ésser més important per a la nostra novel•lística que no pas per a l’autor mateix... El “regne” de Pau Faner... s’envola... cap a les zones de la imatgeria surrealista, i en la constant... referència al passat, el somni es sintetitza en un “llavors tot era possible”... Amb aquests elements i el mestratge de llengua i d’estil... allò que restarà... és una... notabilíssima novel•la. Faner...(té)... una gran... facilitat per al moviment imaginatiu i per a l’expressió jove i nova en l’estil narratiu... (És) un escriptor que veu les coses d’una manera particular i pròpia que ningú més pot veure ni veurà... Un regne per a mi... és... un assoliment... i l’aprofitament d’uns dots extraordinaris de prosista narratiu... Prodigiosos són ... molts moments per ells mateixos... De fet, és la novel•la la que és un prodigi.
Avui 8 de Agost de 1976, Josep M. Llompart
Pau Faner és un cas apart. Jo el situaria exactament en el punt que la infantesa esdevé adolescència. Un punt en el qual conflueixen la descoberta de l’absurd del món i l’obsessió del sexe, l’àmbit meravellós de les rondalles i la turbulència dels “còmics” violents, la il·lusió i la ironia, la raó i la desraó, la trivialitat i la trascendència, la superficialitat del mal gust i el profund equilibri de la bellesa. Un territori perdut que el narrador menorquí recerca pels camins nebulosos del somni. I fins i tot –i sobretot—del malson.
Síntesi d’història de la literatura catalana (Barcelona, 1980), Jaume Vidal Alcover
Pau Faner és un gran escriptor i un gran narrador: escriu com vol i conta les coses que vol, tan inusitades i extremoses com siguin, però sense cap trencament de l’harmonia ni el ritme. És el narrador de la seva promoció que amb més justesa podríem qualificar d’avantguardista
Manuel Cerezales, YA 12 de marzo de 1986
Tanto como novela histórica “Flor de sal” es una amena y divertida novela de aventuras: combates en tierra y mar, expediciones marítimas de Diodon con sus naves armadas en corso, amores contrariados, muertes violentas, tratado todo ello, aun los sucesos aciagos, en un tono jocundo de alegría y amor a la vida. El esquema histórico social… sirve de… armazón a un relato ágil y rápido. La relación sucinta de los sucesos históricos y el relevo de generaciones de personajes ficticios dan la sensación, pese a la brevedad descriptiva, del paso del tiempo… y del espíritu de la época… Un estilo de… escritura… que… refleja, en transcripción culta, el sabor reminiscente de viejas leyendas y el aroma popular que se difunden por estas páginas.
Lluís Bassets, EL PAÍS 20 de marzo de 1986
La novela está construida con economía de medios. Únicamente un vocabulario rebuscado y divertido, en que parece haberse deleitado el escritor, complica las cosas –aunque para bien—a quien lo lea. Su estructura es… sencilla… el ritmos es acelerado… el dibujo de los personajes es… eficaz. Y todo muy romántico… Si hay que leer cosas de hoy… que nos cuenten sobre nuestros fantasmas del pasado, nuestros sueños y ensueños… ahí está esta “Flor de sal”.
Javier Goñi, CAMBIO 16, 14 de Abril de 1986
Estas páginas, viento en popa a toda vela, nos llevan de nuevo a la novela de aventuras… para la que, sin lugar a duda, está muy bien dotado su autor… La novela, directa, clara, sencilla… se lee muy bien y se disfruta.
Carlos Galán, LA VANGUARDIA, 22 de Abril de 1986
(En “Flor de sal”) cuando más pulida parece la frase, se nos sorprende con un giro coloquial cuando no con un vulgarismo, buscando, por el contraste, el efecto irónico. En este aspecto la novela es todo un acierto y… por la prosa… merece la pena leerse.
Juan José Lozano Arias, MENORCA, 9 de Abril de 1986
La novela (“Flor de sal”)… me ha dejado gratamente sorprendido: la he leído prácticamente de un tirón… por la indudable garra, personalidad, vigor y riqueza humana de sus bien caracterizados personajes… Hay muchas palabras que… no son de uso común. Ello constituye un afortunado hallazgo. Es gratificante advertir como un escritor que hasta el momento ha publicado sus libros en lengua catalana llegue a dominar tan profundamente el castellano como para escribir un libro a mi juicio irreprochable y emplear un léxico encantador, lleno de matices que… resulta sorprendentemente aleccionador para los mismos castellanos.
Isidor Cònsul, AVUI, 21 de Agost del 1988
L’aspecte... més engrescador... és el que neix de la recreació d’un llenguatge que pot ben bé vincular-se amb el refinament i l’esplendor orientals. Talment com succeeix en les millors escenes del llibre, amb hurís que dansen en un paradís perfumat de luxe i catifes, Pau Faner té la cura i el do d’un llenguatge sensual, suggeridor i armat d’una particular alenada poètica...
Carles Barba, LA VANGUARDIA, 14 de julio de 1988
…(El lenguaje de) “Moro de rey”… es muy rico, poético y lleno de colorido. Faner se vale de un catalán muy depurado, de léxico abigarrado, con el que construye metáforas suavemente plásticas o se arroja a hilvanar largas y zigzagueantes frases de robusta elasticidad…
EL CORREO GALLEGO, 8 de julio de 1989
“Moro de rey”... es... una obra genuinamente de aventuras… Toda la desolación y todo el desamparo de las tierras mediterráneas frente a las razzias turcas, toda la competencia entre dos mundos, entre dos imperios, entre dos maneras de entender la vida, el imperio de Solimán el Magnífico y el Imperio de Carlos V está presente como marco de esta obra de lectura realmente gratificante.
José Antonio Hernández Guerrero, DIARIO DE CÁDIZ, 9 de julio de 1989
…”Moro de rey”, de Pau Faner… (tiene) una extraordinaria fuerza para despertar la atención desde las primeras líneas y para, progresivamente, aumentar el interés a lo largo de su apasionante lectura… (El relato) alcanza una notable verosimilitud… “Moro de rey” nos distrae y… nos apasiona… por su fácil lectura y por su extraordinaria capacidad para que el lector se sienta identificado con alguno de sus personajes… (que nos hacen) viajar, amar, ganar y perder batallas, disfrutar y sufrir y… hasta morir.
Valentí Puig, EL PAIS 9 de gener de 1997
“Per una mica d’amor” de Pau Faner dibuixa una història del segle divuit amb decorats de novel•la d’aventures i farbalans de rondalla... Té tot un aire... de fantasia contada a la vora de la foganya. Ja sigui protegit pel pantagruèlic mossèn Hivern –figura impagable de la novel•la—o embarcat pel metge Turnbull de cap a l’aventura americana, (Joan) Torró és d’una innocència prèvia al mal... Serà valent, insubornable i devot... (Les novel•les històriques... són novel•les amb talistmà incorporat.