Pau Faner i Coll va néixer a Ciutadella, a l’illa de Menorca, el quatre d’abril del 1949. És novel•lista, pintor i professor de secundària. Va fer els primers estudis a Ciutadella i es traslladà més tard a Mataró i a Barcelona. En aquesta ciutat estudia Filosofia i Lletres, seguint les especialitats de filologia hispànica, catalana i anglesa. Finalment es doctora en Filologia Romànica. La seva tesi doctoral va ser publicada el 1982 sota el títol La nova narrativa illenca des de dins. Com a catedràtic d’anglès ha donat classes a l’Institut J. M. Quadrado, de Menorca i a l’institut Pau Casal de Badalona. La pintura és la seva altra passió i ha dut a terme diverses exposicions a Europa i Amèrica: Barcelona, Madrid, París i Nova York, entre altres ciutats. També li agrada composar cançons i fins i tot cantar-les acompanyant-se a la guitarra.

La seva obra narrativa comença a veure la llum el 1972 amb la publicació del llibre Contes menorquins. Els crítics van considerar des d’un primer instant que l’obra d’en Faner beu de les fonts de la narrativa sud-americana i del surrealisme. El rerafons mític i el gust per la fantasia són algunes de les característiques que abonen aquesta tesi, si bé també és cert que vegades tendeix a la fantasia pura i a la novel•la d’aventures. El 1974 publica L’arcàngel, que va merèixer el premi Ciutat de Mallorca. Són anys d’intensa activitat que el porten a guanyar el premi Sant Jordi el 1976, amb Un regne per a mi, que després va guanyar el premi de la Crítica. Després de diversos llibres narratius, el 1984 se’n du el premi Víctor Català de contes amb Lady Valentine i, el mateix any rep el premi Josep Pla per la novel•la Fins al cel, que l’any vinent li proporciona el Joan Crexells. El 1985 guanya el premi Nadal de novel•la castellana amb Flor de sal, novel•la d’aventures situada al segle XVIII i a Menorca entre dos pols, l’absolutista de Ciutadella i el progressista anglès de Maó. Flor de sal va rebre també un reconeixement a Florència, al premi de premis Chianti Ruffino Antico Fattore Més tard, amb una novel•la purament d’aventures, Moro de rei, on narra la crisi vital d’un jove, escindit entre dues cultures, la cristiana i la musulmana, guanya el premi Ramon Llull del 1988. A partir de Mal camí i bon senyor, premi Sant Joan del 1992, Faner continua publicant narracions com La núvia del vent (1995) i llibres infantils, com ara el cicle de tres novel•les titulat La dama de la mitja ametlla, que consta de L’illa dels homes (1993), El camí de Roques negres (1994) i Les noces del cel i de la terra (1997), entre altres. Guanya premis de teatre, com el premi Diputació de València de teatre infantil i juvenil, per El gorg Blau, o el premi Micalet, per Mon senyor. El 1999, Edicions de la Magrana publica Per una mica d’amor, una altra novel•la d’aventures, i reedita les seves principals novel•les en una col•lecció d’autor. Després ha publicat més novel•les d’aventures, com Aetara, 2004, i llibres de narracions com Roses de paper (1997), Caps de rata (2003) Per no Oblidar-te (2005) o La solitud d’Africa (2008).

Tal com ja hem dit, l’any 2004 reprèn la seva activitat novel•lística amb Aetara, una obra d’aventures que té com a fons les creences ancestrals de veneració de la Mare Terra, tant a Menorca com a tot l’àmbit mediterrani. També ha fet dues obres en castellà, el llibre de narracions Caballos de carga (1984) i la novel•la Flor de sal, que va guanyar el premi Nadal el 1986 i també el premi Chianti Ruffino Antico Fattore, apart de traduccions d’altres obres com Moro de rey (1988) o els tres volums de La dama de la media almendra, La isla de los hombres, El camino de rocas negras y Las bodas del cielo y la tierra que sortiren publicades simultàniament amb les edicions catalanes. L’any 2008, amb motiu del convit de la literatura catalana a Frankfurt, es publica Auf wiersehen in Himmel, traducció de Fins al cel feta per Volker Glab. Col•labora en premsa i en altres publicacions periòdiques, com ara l’Avui, El Periódico, Diario 16 o Última Hora. A més dels premis esmentats, ha guanyat també premis de la crítica, el Joan Crexells, el 1985, per Fins al cel, i el premi de la Crítica en narrativa catalana, el 1977, per Un regne per a mi. En teatre ha publicat sobretot obres per a públic infantil i també Mon senyor, una obra cebntrada en els menorquins que durant el segle XVIII emigraren a la Florida.

(Font: pàgina web elaborada per Xulio Ricardo Trigo)

paulfaner@yahoo.com